| Isabel's profileEspai pictòric de PONS T...PhotosBlogLists |  Tools  Help |
Pons Tello al Centre Mèdic TeknonDel 28 de juny a l'11 d'agost, l'artista
hi exposarà el muntatge pictòric Age of Iron,
dins del programa cultural Ars et Scientia.
Text de presentació de l'exposició
Age of iron La societat industrial crea el mite del domini irreversible de la natura. El paisatge muda d’aspecte. Allà on hi havia boscos i camps, s’enlairen grans estructures de ferro, edificis, factories, grues, màquines ressonants, que aspiren a inculcar una nova concepció del món i de la vida.
Però aviat alguns elements d’aquesta civilització mecanitzada, en uns cicles productius canviants, esdevenen obsolets i desapareixen per a l’ús utilitari. Després del seu desballestament, només en queden les restes.
A terrenys i descampats de l’extraradi de les metròpolis se sedimenten munts de ferralla abandonats que, paradoxalment, sovint són reconquerits per aquella mateixa natura a la qual pretenien dominar. Veritables vestigis arqueològics que configuren una nova “edat del ferro” rovellat i que la pintora Pons Tello (Barcelona, 1960) recicla per a les seves composicions matèriques.
L’artista estableix un diàleg estètic amb aquests elements de la societat industrial per tal d’aconseguir-ne una redimensió de context i funció. Gràcies al tractament del cromatisme i de les textures, les peces ferruginoses ja no es perceben com a metall de rebuig, sinó com a obra d’art que pren forma de pintura quasi escultòrica.
El misteri i la força de l’objecte trobat, els efectes de la climatologia en els materials, els diversos processos d’oxidació del ferro: aquests són els principis vertebradors dels treballs pictòrics de Pons Tello. Arqueòloga de fragments i alquimista de l'experimentació, la nostra pintora ultrapassa els límits convencionals de la plàstica i juga amb els volums que emergeixen dels quadres. I ho fa servint-se del ferro. El mateix ferro tel·lúric i essencial que era considerat d’origen diví pels pobles antics.
······
Texto de presentación de la exposición
Age of iron
La sociedad industrial crea el mito del dominio irreversible de la naturaleza. El paisaje muda de aspecto. Allá donde había bosques y campos, se levantan grandes estructuras de hierro, edificios, factorías, grúas, máquinas resonantes, que aspiran a inculcar una nueva concepción del mundo y de la vida.
Pero pronto algunos elementos de esta civilización mecanizada, en unos ciclos productvos cambiantes, devienen obsoletos y desaparecen para el uso utilitario. Después de su desballestamiento, sólo quedan los restos.
En terrenos y descampados del extraradio de las metrópolis se sedimentan montones de chatarra abandonados que, paradójicamente, con frecuencia son reconquistados por aquella misma naturaleza a la cual pretendían dominar. Verdaderos vestigios arqueològicos que configuran una nueva “edad del hierro” oxidado y que la pintora Pons Tello (Barcelona, 1960) recicla para sus composiciones matéricas.
La artista establece un diálogo estético con estos elementos de la sociedad industrial con el fin de conseguir una redimensión de contexto y función. Gracias al tratamiento del cromatismo y de las texturas, las piezas ferruginosas ya no se perciben como metal sobrante, sino como obra de arte que adquiere forma de pintura casi escultórica.
El misterio y la fuerza del objecto hallado, los efectos de la climatología en los materiales, los diversos procesos de oxidación del hierro: éstos son los principios vertebradores de los trabajos pictóricos de Pons Tello. Arqueóloga de fragmentos y alquimista de la experimentación, nuestra pintora ultrapasa los límites convencionales de la plástica y juega con los los volúmenes que emergen de los cuadros. Y lo hace sirviéndose del hierro. El mismo hierro telúrico y esencial que era considerado de origen divino por los pueblos antiguos.
|
|
|
